T.3 Descripción textual de las imágenes

L'anàlisi d'errors és un quadrat dividit verticalment en el seu interior per tres columnes:

Mapa dels tres imperis als segle IX: l'Imperi carolingi en color violeta (França fins el sud dels Pirineus -Barcelona-, Holanda, Bèlgica, nord d'Itàlia i part d'alemania a l'actualitat), l'imperi bizantí en color verd (Balcans i Turquia) i l'imperi islàmic en color taronja (gran part de la península ibèrica -excepte el nordcantàbric-, tot el nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim).

El plano d'una aldea imaginària anglesa conté dibuixats esquemàticament de dalt a baix del full:

El quadre sinòptic sobre la mentalitat feudal es basa en el text següent:
El desconeixement del món real, ja que no hi ha investigació en els fenòmens de la naturalesa, duu a mantenir unes tècniques primitives i la creença en una naturalesa hostil plena d'amenaces reals (llops, incendis, epidèmies, males collites) o imaginàries (bruixes, encanteris, fantasmes, dracs…) que, juntament amb les amenaces humanes (guerres internes, invasions exteriors) situen al ser humà en una sensació de constant perill i generen un sentiment de por i inseguretat. Aquest sentiment d'inseguretat té com resposta la recerca de protecció i la troben en una explicació sobrenatural del món que els envolta, que dóna validesa a tot allò que la lògica directa no pot comprendre. Això determina l'enorme influència de la religió (cristiana en aquest cas) i dels eclesiàstics, els únics que poden interpretar la paraula de Déu, en la mentalitat i la vida dels homes i dones medievals i la persistència de creences paganes precristianas (ritus, supersticions). Aquesta mentalitat religiosa presenta dues facetes: si d'una banda serveix d'atenuant al dolor de la guerra, la malaltia, la fam i la misèria (treva de Déu, judicis de Déu, immunitat de les esglésies per als perseguits per la justícia, la caritat i la misericòrdia cristianes, resignació enfront de l'adversitat, fe en una vida eterna celestial...), també presenta una faceta de fanatisme (precisament per a combatre creences que considera anticristianas) que engendren altre tipus de barbàrie (la creença en veritats absolutes, eternes i immutables, lluita feroç contra la herejía, repressió de la sexualitat). De qualsevol manera, la fe, la creença en un Déu que donarà justícia i felicitat en la veritable vida, després de la mort, ja que aquest món és una vall de llàgrimes, dóna esperança, seguretat i conformisme en l'acceptació d'un dolor que es considera, en tot cas, un càstig pels pecats comesos o una prova per a comprovar la fe en Déu, el que suposa, després de tot, una explicació a la foscor regnant. Els pocs esperits rebels o inconformistas tenen el camí de la compenetración en profunditat amb els valors establerts per a salvar l'ànima, que és l'única cosa que importa (ascetas, eremitas o pelegrins), o la lluita contra aquests principis.

D'acord amb tot això, els valors que imperen en la societat feudal menyspreen la capacitat de racionament i la capacitat de l'esforç personal, els drets i els deures no depenen de l'actuació d'un, sinó que s'hereten, vénen donats pel naixement, i, per tant, tot esforç individual per a canviar la situació és inútil (a més de, sovint, prohibit per la llei) ja que tot depen de la voluntat de Déu. La riquesa, el respecte i la consideració social –l'honor- també s'hereten i es pressuposa que els nobles, descendents de conquistadors, tenen ja de per se una sèrie de virtuts (noblesa, fidelitat, honradesa, valor, compliment de les promeses…) que ni tan sols han de demostrar, mentre que dels villanos (membres del tercer estament) només es pot esperar traïció, covardia, cobdícia, desconfiança i debilitat. Lògicament, les manifestacions artístiques es corresponen a aquesta mentalitat, siguin els còdex (còpia i adaptació al pensament cristià de determinades obres llatines), cantars de gesta o l'arquitectura romànica en la qual tant l'edifici, com la pintura i l'escultura estan al servei de la propagació d'aquests valors. El pensament intel·lectual i el saber (en mans dels monjos) està preocupat exclusivament per qüestions teològiques i aquell que es dedica a les ciències de la naturalesa és subestimat i vist amb desconfiança.

EL SIGLO XIII

El expansionismo colonial, del que los cruzados no eran más que una parte, era un síntoma de la evolución de la sociedad occidental. Al crecer la población, la cambiante estructura económica creó nuevas clases e instituciones que habrían de desafiar a las antiguas. (...) Sobre todo, el crecimiento urbano estaba erosionando el sistema feudal. En una ciudad, el antes siervo podía escapar a las obligaciones feudales y ascender en la jerarquía social. Cada vez era más difícil mantener atados los siervos a la tierra: en 1100 eran la clase numéricamente mayor, pero los que escapaban a las ciudades lo hacían en número suficiente para crear escasez de mano de obra en el campo. En la Europa feudal la única fuente de riqueza era la propiedad de la tierra, que en aquella época carecía de valor de mercado y no servía, al modo de actualidad como base del crédito. Cuando la ascendente clase mercantil empieza a ejercer demanda de lugares para construir, dando por vez primera un valor comercial a los terrenos urbanos, no había en principio ninguna fórmula para transferir la propiedad de los señores feudales o de la Iglesia. Surgieron tensiones entre las antiguas y las nuevas clases. (...) Las nuevas clases medias, que veían en la Iglesia un obstáculo a la libertad de comercio, se desligaron de ella, creando comunas o negociando distintos grados de autogobierno, uniéndose muchos aristócratas y terratenientes ante la posibilidad de establecer empresas comerciales. La rígida estratificación del feudalismo, apoyada sobre códigos éticos basados en la virtud cristiana y en los valores caballerescos, empezó a dar paso a una sociedad en la que el éxito comercial era lo único importante. Los comerciantes, tratando de asegurar su propia supervivencia, establecieron gobiernos locales, impusieron tributos, sobre todo para el sostenimiento de las murallas de la ciudad, de las que dependía la seguridad, mantenían la paz, controlaban la entrada a la ciudad y negociaban los derechos de paso por los campos para salvaguardar las vías comerciales. (...)
            En la Europa septentrional el ataque de la Iglesia a los préstamos y a la usura dificultaron con éxito el desarrollo comercial, pero en Italia, con sus tradiciones cosmopolitas, el control de la Iglesia fue menos; en un primer momento sirios, bizantinos y judíos, pero posteriormente también los cristianos, pudieron desarrollar libremente las técnicas bancarias. A finales del s.XIII Siena, Piazenza, Lucca y Florencia se habían convertido en centro de la banca europea, introduciendo las letras de cambio, la oferta de crédito y el sistema de contabilidad de doble entrada.
            En el s.XIII se produjeron dos importantes acontecimientos políticos que aumentaron aún más el dominio italiano. Durante la Cuarta Cruzada, cuando los cruzados fueron convencidos de dejar a un lado Tierra Santa para saquear Constantinopla, Venecia obtuvo el control del Oriente mediterráneo. Y la espectacular expansión del imperio mongol, que alrededor de 1240 unió la mayor parte de Asia bajo un mismo poder, dio a los mercaderes italianos libre acceso a la India y a China. Alentados por el éxito de Marco Polo, aprovecharon al máximo esta oportunidad.
            Los señores del norte de Europa se mantuvieron apartados del comercio y siguieron obteniendo su renta de las propiedades rurales. Los señores italianos fueron los primeros de entre la aristocracia europea en jugar un papel activo en la vida comercial urbana.

El quadre sinòptic a completar sobre la crisi agrària dels segles XIV-XV presenta 3 rectangles amb una de les següents idees cadasun d'ells:

La correcció del quadre sinòptic sobre la crisi agrària dels segles XIV-XV presenta 3 rectangles:

I un 4rt rectangle que conté totes les idees següents i al que arriba una fletxa que parteix de rectangle "crisi agrària":

El quadre simòptic a completar sobre la crisi demogràfica presenta 3 rectangles amb les següents idees:

la correcció del quadre simòptic sobre la crisi demogràfica presenta 3 rectangles amb les següents idees: